Arbona: «La por és que algun dia deixe de ser moda»

Vicent Arbona al seu despatx amb mostres de cultius que està analitzant | Pablo Moreno

Pablo Moreno / Iñaki Conejos . Castelló

Vicent Arbona és membre del grup d’investigació Ecofisiologia i Biotecnologia de l’UJI. El seu treball s’enfoca en l’estudi de les respostes dels cultius a diferents factors ambientals. Concretament treballa sobre les respostes dels cítrics, encara que també estudia altres cultius com les hortícoles. Amb ell anem a parlar del canvi climàtic, de com s’està actuant contra aquest des de la universitat i quines son les conseqüències futures en matèria d’alimentació si no aconseguim guanyar la batalla contra aquest problema mediambiental.

PREGUNTA: Primer de tot, i per entrar en matèria, a què dedica vostè la seua investigació?

RESPOSTA: Treballe en fisiologia vegetal. Estudie les respostes del cultius a diferents factors ambientals, des de la sequera, embasament dels sustrat, salinitat... Des del meu grup de recerca ens centrem, principalment, en els cítrics, però també treballem en altres cultius hortícoles com la tomaquera.

P: Quin creu que es el paper fonamental de la universitat, com a institució, en la lluita contra el canvi climàtic?

R: La universitat, tant en canvi climàtic com en altres aspectes és com un mirall el qual la societat s’ha de mirar. Crec que el canvi climàtic va a requerir mesures de caire tècnic, i la universitat ha d’actuar com a referent en aquests aspectes tècnics. En eixe sentit la universitat deuria de ser la que liderara aquestes mesures i les exposara a la societat per a que fora referent dins de l’àmbit social, municipal i inclòs estatal.

P: Quines mesures concretes porta a terme l’UJI?

R: Es té un control de tota l’energia que es fa servir. Tot el sistema d’enllumenat està controlat per sensors de moviment. Pareix una tonteria, però posar un sensor de moviment que no és molt car estalvia molta energia. En eixe sentit també hi ha altres mesures per part dels docents que, amb l’ús de la seua targeta s’identifiquen i activen la il·luminació de les aules. També hi ha una política d’accés a la universitat, tant en bicicleta o transport públic per evitar els vehicles propis i reduir la contaminació. Igualment s’està fent estudis per implementar noves mesures per a millorar la situació ambiental dins la universitat

P: Quines creu que poden ser les principals mancances en aquest paper d’actuació?

R: Crec que uns dels principals problemes és que ens dirigim molt per les notícies, pels hypes… Tristament ara el canvi climàtic s’ha convertit en moda i realment molt poca gent sap a quins termes ens estem referint. Fa falta més coneixement sobre el tema, encara que no és una cosa nova. La preocupació sobre el canvi climàtic i l’entorn fa temps que està a la ment i a la boca dels científics. El Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) es va crear al final dels 80, aleshores no estem parlant d’una cosa nova que haja sorgit a Twitter o Facebook. Per tant, una de les deficiències que tenim nosaltres com a societat es que ens deixem endur molt pels hypes i la por es que algun dia tot això deixe de ser moda, deixe de ser en un trending tòpic i passe a convertir-se en una cosa que no s’estila. Crec que en eixe sentit, les actuacions haurien de ser el més aviat possible i el més contundent, per evitar que no siga un tema passatger.

P: Com es treballa des dels departaments d’investigació dins del paper de les universitats?

R: Com a departament, nosaltres tenim un marge d’acció determinat per la pròpia universitat, aleshores, des dels departaments i grups de recerca intentem prendre les mesures més adients per reduir l’ús de plàstics i fer servir tot l’equipament en el moment més adient i el temps necessari. També com a departaments que tenim una tasca docent i investigadora en aspectes de medi ambient i canvi climàtic, també som referents de cara a que la universitat prenga mesures sobre l’entorn climàtic de la universitat.

P: Deixem de banda l’actuació i parlem ara del que investiga. Com pot afectar el canvi climàtic a la dieta mediterrània? Pot suposar una desaparició dels aliments actuals?

R: La gran majoria de aliments que consumim provenen de manera directa o indirecta del camp, de l’agricultura i el camp depèn de les condicions ambientals. Condicions ambientals idònies dona lloc a una bona producció tant animal com vegetal. Unes roines condicions afectaran a la producció i aquest es el camp en el que treballem: quins aspectes abiòtics afecten al creixement de les plantes com la sequera, salinitat, etc.

Com va a afectar? Doncs si baixa la producció i haurà menys aliments, aquests seran de pitjor qualitat nutricional i al final tot açò repercutirà en la nostra forma de vida. Es un problema a escala global no sols en la dieta mediterrània. L’alimentació és un punt clau en el que es vorà afectada la societat en general. Jo crec que, pensant en l’alimentació i en les generacions futures, ens convé implementar alguna mesura que ens permeta mantindre’ns com a societat.

Ací tens un vídeo sobre com s'està treballant en el futur de l'agricultura: cultius resistents al canvi climàtic

P: Quin el principal problema que açò pot suposar per a la nostra comunitat o per a la nostra província? Tenint en compte que el sector agrari es uns dels motors de l’economia del nostre territori

R: Ja està afectant. No només a la producció, sinó també a la qualitat d’eixe producte, que en algunes ocasions no tenen eixe mínim estàndard per comercialitzar-lo. Eixe es un problema que afectaria econòmicament al sector. Altres problemes que es plantegen al sector agrari son la comercialització, el tindre menys recursos natural per mantinde la producció agrària, i això ens obligarà a reduir la producció en certes zones. Per exemple, a causa de la reducció d’aigua. Es uns del problemes més greus al que podem enfrontar-nos. Açò finalment afectarà a la competitivitat del sector agrari. Son coses que hem de considerar.

P: Coneixes el concepte de greenwashing o millor dit l’ “eco postureo”? Creu que en l’actualitat és més el que es parla sobre canvi climàtic que les decisions reals que es prenen per frenar-ho? Ens referim, sobretot, als discursos dels governs.

R: Al principi vos deia que molt poca gent sap que és el canvi climàtic o que implica o que pot dur aparellat Aleshores eixa falta de coneixement a portat una desconnexió entre les mesures polítiques que s’han adoptat i el consell tècnic, a voltes seguint direccions contràries. Al final tot són coses molt més simples del que ens pensem. Simplement consumir amb trellat, amb sentit comú i ja està. No fa falta una mesura interestelar i super tecnològica. Sovint, les mesures polítiques estan desconnectades del consell tècnic i no fa falta grans mesures. Pareix que en política si no fas alguna cosa molt vistosa no té repercussió. És més fàcil del que pensem. Tot es ficar-se.