Clima: El debilitament del vèrtex polar àrtic, darrere de l'increment de nevades i pluges

Sergio G. Chorva. Castelló de La Plana

La pujada global de la temperatura, produïda en gran mesura pel canvi climàtic antropogènic ( influència humana), debilita el vèrtex polar. En conseqüència, el fred àrtic de fins a -60 graus baixa d'una altitud de fins a 50 km fins arribar a l'Equador, aconseguint baixar corrents extremadament fredes. En contraposada, quan el corrent nòrdic arriba a l'Equador és retornat cap al nord, fent que els corrents siguin retroactius i més càlids, per causes d'haver patit una transformació en corrents més càlides tropicals i desèrtiques que arriben fins a l'Àrtic en una circulació zonal en forma de cisalla.

La climatologia travessa per una situació de molt de moviment atmosfèric. En aquests dos últims anys s’han registrat situacions meteorològiques de grans oscil·lacions de temperatura en curts períodes de temps i en àrees geogràfiques molt pròximes. En 2018, els Estats Units van rebre una nevada i glaciació històrica amb temperatures més baixes que al propi Àrtic, de fins a -35 graus. Mentrestant, en l’hivern 2020-2021, Europa ha sigut escenari de fortes irrupcions de fred àrtic en la zona occidental i d’increment de temperatures en la part més oriental.

Regne Unit, França, Espanya o el nord d’Àfrica han estat afectades per fortes gelades i nevades, és l’exemple de Filomena. Però, al mateix temps, Grècia, Turquia o Rússia tenien termòmetres per sobre dels valors habituals. En paral·lel, durant el mes de febrer, fortes entrades de pols procedent del Desert Sàhara afectaven la Mediterrània. Una distribució dels sistemes de pressió atmosfèrica molt caòtica; entrades directes del corrent de l’Àrtic molt fredes i llengües càlides des del nord d’Àfrica en plena estació de l’hivern, que provoquen oscil·lacions de temperatura bruscos a Europa ( pujades i baixades).

El vèrtex polar també s'anomena Jet Stream, especialment quan s'ondula. Com se pot observar en la il·lustració, en la part dreta tindríem corrents més càlides ascendents i en la part esquerra els corrents serien més freds. Aquesta situació de tanta oscil·lació (variació) de temperatura no és habitual durant l'hivern.

Segons adverteixen des de l’Agència Espacial d’Europa, tal panorama es causa de l’ondulació del vèrtex polar àrtic. Es tracta d’un corrent de circulació quasi horizontal a partir de la tropopausa que recorre l’entorn de l’Àrtic a uns 400 km/h de velocitat i a uns 50 km d’altitud. Emmagatzema en l’Àrtic temperatures de fins a -30 a -60 graus. El que ha ocorregut és que la pujada de global de la temperatura de fins a 1 grau, provocada pel canvi climàtic. Ha debilitat aquest corrent, fent que es trenqui i que alliberi masses molt fredes cap a latituds més inferiors de l’habitual. Però, els efectes de l'escalfament canvien la seva circulació horizontal, transformant-la en ondulada. Açò provoca que els descensos freds siguin massa freds i els ascensos massa càlids, perquè provenen dels tròpics i de zones desèrtiques. Aquest corrents càlids dels deserts estan arribant al nord d’Europa i fins l’Àrtic, fent pujar la temperatura. Cosa que preocupa a la comunitat científica.

Encara que un escalfament estratosferic subit, sigui un procés normal en la distribució sinòptica dels sistemes de pressió. Durant la darrera dècada, els fenòmens extrems s’han accentuat en tot l’hemisfèric nord. Glaçades fortes en zones continentals i elevades temperatures en punts dels oceans de l’Àrtic amb valors de temperatura que passen dels -60 als només -30. Provocant un degel molt accelerat. Així com l’increment de nevades intenses, augment dels dies nuvolosos i pluges de fang en zones de la Mediterrània peninsular i Europa, pel gir pronunciat de vents canalitzats des del nord d’Àfrica ( Desert Sàhara).

Destacar també que els mars i oceans són potenciadors de CO2, especialment quan són zones càlides. El fet de que l’Àrtic perdi banquisa de gel i se transformi en aigua, potencia l’emissió de C02 a l’atmòsfera, contribuint a una pujada global de la temperatura. Al mateix temps, les aigües més càlides contrasten amb el fred atmosfèric, fent que augmente l’evapotranspiració i la formació de núvols i de precipitacions. Això pot estar darrere de l’augment de dies nuvolosos, d’ambients més càlids i de precipitacions més freqüents en àrees climàtiques mitjanes.

Front a tal escenari, diversos estudis de la revista Geophysical Research Letters, adverteixen que l’escalfament en nivells estratosfèrics, produït en gran mesura, pel canvi climàtic antropogènic produirà fortes oscil·lacions i variacions de temperatura fora de les corresponents estacions per causa de la circulació del Jet Stream de forma ondulada. Pronunciats descensos freds i ascensos càlids que dibuixaran un escenari meteorològic de fenòmens extrems i freqüents oscil·lacions de temperatura, a més d’un augment de les sequeres, increment de les pluges en punts concrets i un sobreescalfament de l’Àrtic amb la conseqüent disminució de la banquisa de gel transformada en aigua.

https://www.larazon.es/medio-ambiente/20210115/luvfjg5mczexfieuinxlamky34.html