La doble cara de la COVID-19

La pandèmia comporta conseqüències de tot tipus al medi ambient

Pablo Moreno. Castelló

La naturalesa renaix. Recupera el seu espai. Ha trobat un alè per respirar després que la humanitat s’haja vista obligada a confinar-se. Per un moment s’han intercanviat els papers. És ara l’espècie humana la que es manté tancada en ‘gàbies’, reprimida per un virus, mentre que la resta d’éssers vius tornen en ‘llibertat’ i ‘tranquil·litat’ a molts del seus hàbitats naturals. Potser la natura estiga manant senyals perquè la societat pense i reflexione sobre el seu futur.

Encara no s’ha acabat aquesta pandèmia, però ja poden fer-se algunes estimacions sobre com està afectant la COVID-19 al medi ambient, concretament com afecta l’estat de confinament. Les conseqüències són diverses, tant positives com negatives, però encara queda molt a fer pel planeta Terra. És evident que la paràlisi que vam experimentar del que consideràvem com a vida normal, com a rutina, ha comportat significatius canvis, per exemple, en la qualitat de l’aire. Mentrestant, continua havent una considerable contaminació que s’ha inclosa —encara que parega impossible— a causa d’aquesta crisi sanitària.

Caiguda dels nivells de contaminació atmosfèrica

Les evidències són clares: la temporada d’atur industrial, de transport aeri, el toc de queda i carreteres desèrtiques... La paralització temporal de certes activitats ha suportat conseqüències molt positives per l’atmosfera terrestre. «Pel que fa als gasos d’efecte hivernacle, per exemple el CO2, s’ha reduït al voltant d’un 50%», assegura Marc Santandreu, físic i meteoròleg d’RTVE.

I és que les restriccions de circulació i la paralització temporal de moltes fàbriques ha deixat com a resultat una considerable reducció de les emissions de gasos contaminants i d’efecte hivernacle que permeten la recuperació de la capa d’ozó. «A nivell mediambiental, en la Comunitat ha hagut una reducció d’un 60% i fins un 80% en alguns punts de NO2, un dràstic descens d’aquesta concentració que beneficia a la nostra salut quant a qualitat d’aire que respirem», afirma Santandreu, qui destaca que el planeta està respirant millor que mai.

«Encara que siga un alleujament momentani i no resolga la crisi climàtica actual, el coronavirus està portant bones noticies al medi ambient», va indicar Antonio Guterres en una compareixença, secretari general de les Nacions Unides. I així és. Tot açò són bones notícies en mig de la tragèdia de la COVID-19. Malauradament, encara continua present un cert índex de contaminació que caldria reduir amb noves mesures a favor del medi ambient, però, pel moment, serien pràcticament impossibles d’aplicar amb el model econòmic que es manté hui dia.

Gestió de residus sanitaris

L’altra cara de la moneda és protagonitzada pels materials sanitaris que s’estan emprant durant la pandèmia. «El nombre de mascaretes i guants abans de la crisi sanitària era molt menor. En l’actualitat, al nostre centre, utilitzem més d’un millar de mascaretes i més de 15 000 guants diaris», declara Carmen Castillo, responsable de Comunicació de l’Hospital Provincial de Castelló. L’augment de la demanda de productes sanitaris, de neteja e higiene ha provocat un augment de les seues produccions i, com a conseqüència, tones de fem de materials d’un sol ús.

Desafortunadament, la gestió d’aquests materials és un factor que perjudica al medi ambient en alguns aspectes. «En temps de crisi, i sobretot els materials fungibles, no es reciclen res. El reciclatge passa a un segon lloc», destaca Pablo Sendra, responsable de Comunicació de l’Hospital General Universitari de Castelló. I així es reflecteix a la resolució del BOE del diumenge 22 de març de 2020, en la que s’estableixen les instruccions sobre la gestió de residus sanitaris en situació de crisi. En el quart punt del segon apartat es deixa clar que els residus es destinaran preferiblement a la incineració.

Part dels guants que s’utilitzen són de làtex, un material biodegradable que no té cap impacte mediambiental. No obstant, la situació de crisi sanitària ha provocat un augment tant de la fabricació com del consum de guants de tot tipus de materials, principalment vinil i nitril. Si aquests i la resta de materials sanitaris d’un sol ús es destinen a la incineració, el resultat donaria lloc a grans quantitats de monòxid de carboni, òxids de nitrogen, , òxids de zinc... que, per més que estiguen controlats per les incineradores, s’arriba a emetre certes quantitats que comportarien greus conseqüències atmosfèriques.

Aquesta principal mesura presa per l’Estat afectaria molt a l’ecosistema que envolta a la societat. Dins de l’impacte que es pot causar al medi ambient, la millor solució seria reduir aquest al màxim. Per això, la opció idònia —encara que no seria la perfecta— és la concentració d’aquests residus sanitaris en abocadors controlats. D’aquesta manera, les tones de residus es soterrarien amb sistemes impermeables per evitar la propagació de qualsevol substància tòxica a les aigües subterrànies.

No sols afecta a la qualitat de l’aire

N’hi ha altres aspectes negatius que es sumen a les conseqüències del confinament. Per una banda, la COVID-19 ha suposat un greu impacte a les indústries del reciclatge. Açò ve a dir que, pel moment, no s’està reciclant perquè les plantes romanen tancades. Aleshores apareix un altre aspecte contaminant com són els recipients de plàstics que provenen de la majoria dels productes de neteja e higiene. Com a conseqüència d’aquest fet, la demanda de plàstics reciclats ha patit una greu caiguda a nivell mundial.

Per l’altra banda, la falta de reciclatge dels residus sanitaris empitjora la situació a molts mars i oceans. Aquest és el cas dels mars xinesos. OcenasAsia, organització dedicada a la conservació dels fons marins d’Àsia, va denunciar aquest fet tres haver descobert una gran quantitat de mascaretes a les costes de les illes Soko, a Hong Kong, les quals començaven a afectar, sobretot, a la fauna marina.

A pesar de com es troba la situació, sols es pot pensar en com millorar-la de cara al futur, de quines mesures es poden començar a aplicar. Encara no se sap quina moral es podrà traure de tot açò. Potser siga que la naturalesa estiga castigant la societat, que li estiga manant un missatge que aquesta ha de respondre. I es que analitzar, pensar i actuar és l’única resposta possible. És l’única via per solucionar tot allò que està per vindre.